ÉREM ÀNGELS

 

Érem àngels és el segon cas dels investigadors Marc Vernet i Tina Garcia. Si a Quinze dies de tardor es tractaven el tema social de la prostitució a la carretera i el tema individual de la pèrdua, Érem àngels tracta el tema dels abusos a menors en institucions religioses i el tema individual de la gestió dels traumes. Els escenaris: Girona, Begur, Moià, La Vall de Vansa, Vallgorguina, Vic i, com sempre, el Maresme.

 

D'ON SURT ÉREM ÀNGELS?

 

Devia ser l'any 2010 i les primeres informacions em van arribar per la ràdio. Les primeres veus d'homes i dones de trenta, quaranta anys, explicant el seu martiri de petits per causa dels abusos. Aquelles veus valentes, gairebé sempre xiuxiuejant, com si encara no gosessin, com si un peu encara fos en aquella maleïda infantesa, em van impressionar. Tant, que vaig decidir seguir-los, escoltar i llegir tot el que diguessin o pengessin. Vaig agafar apunts, vaig buscar documents audiovisuals que alguns d'ells havien penjat,vaig recollir informació psicològica sobre el tema. Feia mal, però no ho volia deixar estar. Els abusadors eren pares, avis, tiets, amics de la família, mestres d'escoles religioses, entrenadors, capellans. El 2011 vaig començar a redactar a partir del material que tenia, centrant-me en els casos dins de centres religiosos perquè em calia acotar, i perquè el testimoni de víctimes que eren escridassades pels pares que encara portaven fills a les mateixes escoles em va esgarrifar. Els culpaven a ells.

 

 

En algun moment vaig deixar la feina en repòs perquè editàvem Quinze dies de tardor i en coincidir alguns personatges era complicat. A principis del 2015 el llibre estava acabat. L'anava revisant mentre n'intentava la publicació. La meva editorial havia tancat i les altres no hi estaven interessades. El 2018 vaig decidir tirar endavant l'edició independent, buscant els professionals que em calien. L'1 d'octubre el publicava. Parlem doncs de vuit o nou anys de marge, i encara sembla que les veus que escoltem avui als mitjans siguin les primeres, tan poc cas van fer a qui tenia el valor de denunciar. Algunes de les seves veus són ara dins d'Érem àngels

 

 

SINOPSI

La primera mort, a Girona, no farà sospitar ningú. Els posteriors assassinats a Moià i a Begur seran l’inici d’una investigació policial que portarà a descobrir que els religiosos morts havien estat denunciats anys abans per abusos a menors. Els investigadors contactaran amb les persones que van denunciar les antigues vexacions, ara situats a l’entorn de la quarantena i escampats per tot Catalunya, i també amb l'home que no va voler denunciar els fets i que nega que existissin. Cal saber si els crims recents poden tenir res a veure amb aquells fets. S’obriran ferides antigues i es trencaran molts silencis. El fets han prescrit però les seqüeles potser no.

És primavera, la pluja fa rebrotar amb força la natura, els núvols omplen el cel, el mar guspireja. Els investigadors de Quinze dies de tardor, Marc Vernet i Tina Garcia, s’enfronten a un nou cas. Ell just acabat de ser pare, ella tan en forma i tan ràpida com sempre. En un estil cuidat, aquesta novel·la ens recorda que el passat no sempre és passat del tot.

 

 

 

 

 

FRAGMENTS DE L'OBRA

 

 

La boira dibuixa Cadavo i els seus voltants amb la mirada

difuminada d’una miopia profunda. Cases, camps, ànimes i bestiar

són només una inspiració imprecisa poderosament evocadora.

El misteri i les ombres s’han ensenyorit del lloc. El cel espessit i

tèrbol es confon amb el regne de la terra i n’esborra els contorns.

Les figures, les poques figures que habiten el paisatge, es

mouen malgrat tot. Coneixen l’entorn, les cruïlles, els límits.

Es belluguen entre la boira sabedors de la presència de cada

cosa, de cada volum, de cada essència de vida. Borda un gos i

el lladruc queda engolit, difuminat també; s’escampa entre la

boira baixa, llisca damunt l’herba humida, el fang relliscós, la

primera línia de les tanques filferrades, les recargolades arrels

visibles dels arbres.

Més lluny encara ressona esmorteït, com envoltat de cotó i de

gasa, amortallat, el motor d’una serra elèctrica. Les figures, les

comptades figures, segueixen movent-se dins la boira. I s’ignoren

entre elles.

 

 

 

El noi salta una tanca de xarxa de plàstic de color de taronja,

treu reserves d’energia i es llança a tota velocitat cap a l’alzinar.

En Vernet és ara prou a prop com per sentir-ne la respiració

forçada, fruit del cansament. Potser no està tan en forma, al

capdavall.

Els arbres no constitueixen un bon amagatall, però sí l’alta

bardissa de matolls i esbarzers que omple el sotabosc. De manera

que en Vernet fa el mateix, saltar la xarxa. Una vegada els peus

senten terreny ferm al dessota, empeny amb tota la força per

agilitzar la carrera.

És ja entre les alzines quan acuita el pas intensament, salta i

es llança amb èxit damunt del noi, que cau de panxa a terra. La

mare que et va... en Vernet el gira de cara cap a ell.

 

 

 

Hola, comença en González, nosaltres som antics alumnes

de l’escola dels maristes de Llavaneres on vostè estava... (se

sent com agafa aire per parlar, denotant l’esforç, la dificultat

de la situació). L’home es desplaça encara més cap a l’exterior

ajustant la porta darrere seu, com temorenc d’alguna cosa, i

mira estranyat cap a la càmera (que segueix agafant una imatge

mal enquadrada i dolenta). Sembla doncs que és ell, el capellà

a qui anaven a veure. Mossèn Artigas. El pla mostra, de manera

bellugadissa, com González i el seu abusador es miren cara a cara.

El sol ho enlluerna tot, però especialment el capellà.

 

 

COMENTARIS 

 

"Les escenes sembla que ballin entre elles, molt àgil. Aquest llibre no pesa gens tot i parlar del que està parlant. Fer una adaptació al cine seria facilíssim. Veure més d'una cosa passant al mateix moment dóna molt de ritme. Com si anessis canviant de pantalla" Guillem S

"Vaig començar i ja no la vaig poder deixar fins acabar-la, com enganxa!"  Eva P

"L'he llegida massa de pressa de tan enganxada. Un tema que ha d'afectar molta més gent del que ens pensàvem. Van sortint casos i més casos. Clarament tabú"  Caro P

"M'ha agradat molt. També que hi hagi un personatge afectat que no coincideixi amb la valoració dels altres en un tema tan complex. Amb els de Vallgorguina m'ha arribat l'aigua a nivell just de l'ull per no caure. I wau amb aquests amors de la Tina"  Carles B

"La no justícia amagada sota la prescripció. Res és balder, els personatges són rodons. El territori, el lloc i la llum hi són a cada capítol pintant els fotogrames, el contrapunt d'una lectura que no et deixa indiferent. Voldries no acabar tot i que saps que el rellegiràs"  Jaume S

"Quan un llibre passa de mà en mà i has de fer cua per llegir-lo..." Fúlvia N

"M'encanta com descriu ambients, paisatges, olors, a més de l'interès per la trama i els personatges" Àngels F

"llegiu-la"  Antoni G

"Em van agradar els personatges, l'estil, la dinàmica dels capítols, la forma tan plena de tacte (i alhora de denúncia) amb què s'acosta a un tema tan terrible com els abusos. Bravo" Lalit

"Les descripcions, els personatges i el trànsit entre poesia i prosa m'ha semblat una passada. M'ha agradat molt"  FC

"L'autora diu que li agrada atrapar atmosferes, i és boníssima fent-ho. Hi ha moments que sents les olors i tot. La trama és molt viva i, desgraciadament, molt real" Joan R

"Tinc ganes de llegir el desenllaç, m'hauré de prendre una valeriana. O no, em quedo aquí, no vull que se m'acabi!" Laura F

"M'agrada com aprofundeix en un tema complex, l'humor, l'explosió de poesia, frases amb molta bellesa, trama cada cop més interessant mentre els personatges es van definint, la crítica ferotge al final del llibre i també els tocs juganers" Eulàlia T

"M'ha agradat taaant!  Poesia, intriga... M'he quedat amb la sensació que vull saber més coses, que no vull que s'acabi..." Alba F

"Trepidant, una passada de llibre! Tria molt detalladament cada història. Reflecteix molt bé el món dels opinadors i estrelles mediàtiques del nostre país. Meravellós!"  Gerard C

"La història, necessària; el llenguatge, al servei del relat; el comportament humà descrit amb naturalitat i nogensmenys amb precisió; els girs de guió, divertidíssims; les descripcions, un decorat que no ofega sinó que dóna aire. El ritme, dolça mel; l'equilibri entre protagonistes, alliberador. L'entrevista amb la psicòloga, Maria Pastor és... sabeu aquelles medicines que els infants prenen com a llaminadura? Em quedo amb això: les emocions no les podem controlar, les nostres accions sí."  Carles A

"La caiguda inicial em va semblar una metàfora fantàstica  que sintetitza el rerefons temàtic. El monjo o l'hàbit. L'esperit o la carn. El lliure albir o el destí fatal. Chapeau" Quico B

"Sap molt bé com enganxar-te i mantenir la intriga fina a les últimes págines. El tema és dur, però hi ha tant de respecte, carinyo i compassió...T'enamores dels personatges. El Vernet, la Tina, en Castellví. La Montse dibuixa aigües, pluges i ambients amb pinzell finet, amb cura i passió. I això també enamora, i molt"  Marta D

"Crims a resoldre entre vides creuades, paisatges quotidians, intimitat i sensibilitat. Molt recomanable"  Marc R

"Hi estic atrapada, buscaré tots els teus llibres"  Sònia M