Novetats, comentaris, recomanacions
Abril del 2022, per fi tenim recollides les narracions, totes elles amb una mica de misteri quotidià, formant el quart llibre de la COL.LECCIÓ CANNAREGIO, ja disponible
*
NOVETAT
També va ser un desembre, el del 2014, que Elegia va veure la llum, amb una bonica coberta d'Oriol Malet. Després l'editorial va aturar l'activitat, i una novel·la que havia dormit al fons d'un calaix va tornar a quedar adormida dins una caixa.
Aquest desembre del 2020 arriba la reedició, amb aquesta preciosa coberta de Guillem Soler (instagram @guillempou). El text és gairebé intacte, respectant al màxim el moment en què aquesta obra en prosa poètica va ser escrita. Una alegria veure-la tan viva i finalment disponible!
*
PRIMAVERA 2020
Ja tenim reeditada, molt retallada i publicada dins la Col·lecció Cannaregio Quinze dies de tardor, el primer cas dels investigadors Marc Vernet i Tina Garcia. Un assassinat dins el context de la prostitució al carrer. La novel·la havia estat publicada per primera vegada a l'editorial Tria, la primavera del 2013. Espero que us agradi aquesta nova versió.
***
NOVETAT!!!
Octubre del 2018
Publicació d' ÉREM ÀNGELS, el segon cas d'en Vernet i la Tina. Ara els podeu retrobar, o conèixer:
*
Dues pel·lícules dures, amb protagonistes sotmeses a injustícies i crueltat. Alhora, brillant i emotiu retrat de dones valentes, fortes, dignes i lluitadores.
*
Un assassinat. Suspens sense suspens. No interesa el qui, interessa el perquè. Reflexió duríssima sobre un munt de temes que es toquen poc perquè fan mal: Posició social, criança dels fills, alliberament de gènere o de classe?, negació de la realitat, solitud i desempar dels malalts psiquiàtrics... Slimani te'ls llança a la cara com una plantofada. I ho fa tan bé que quedes completament enganxada a la lectura, quasi aguantant-te la respiració.
És brillant, poètica. El respecte a les tradicions i alhora l'obertura als nous temps. L'antigor, la relació amb la natura, el tema de gènere... Recuperar l'orgull de ser qui ets i de venir d'on véns.
Meravellosa fotografia, un plaer audiovisual. I un magnífic tractament dels temes. Sempre he pensat que la guerra es denuncia millor amb exemples íntims que amb grans escenes. La culpa i el perdó. La mort que ens anorrea i la vida que sempre intenta obrir-se pas. ART
Lucia Berlin escriu com si retallés amb tisores, com si colpegés amb un martell. La veritat i la realitat no li fan por. Valenta!
Doncs sí, hi ha espai per a l'esperança, si més no dins aquesta pel·lícula. Emoció i somriure donant-se les mans
A banda de representar una escriptora, estic enamoradíssima d'aquesta il·lustració. És evident que aquesta dona es va inventar un ordinador...! Una autèntica delícia:
Némirovsky val la pena sempre. Però aquí està absolutament extraordinària. Més recomanable impossible. Excel·lent el que explica, excel·lent com ho fa. Magnífica novel·la.
Gener del 2002. Sota l'entarimat d'un antic hotel a Moçambic troben el quadern d'una dona sueca, Hanna L, escrit un segle abans. Com va anar a parar a l'Àfrica? Com va ser la seva vida? Això és el que ens explica Mankell. Amb la sensibilitat de sempre, amb el compromís de sempre. Fins i tot quan se situa en un punt de vista femení, el mestre excel·leix.
Les dones i l'art. Què passarà si una artista madura presenta tres instal·lacions conxorxada amb tres homes, artistes joves, que es fan passar pels autors...?
De l'art, els artistes i el fet creatiu... entre altres coses. Amb l'autor convertit en personatge de la pròpia novel·la. I amb una sorprenent tercera part on l'obra esdevé... policíaca!
L'Irving de sempre (ens podem enamorar de persones no adequades...?), que aquesta vegada es fa acompanyar de dos companys de professió: Shakespeare i Ibsen. Perquè a la novel·la hi ha de tot, també molt de teatre...
No es pot dir més ben dit...
Una altra parella per a Mrs. Woolf...
Bourdieu utilitza aquesta obra de l'autora en un dels capítols, una delícia. Al far és una novel·la que val la pena revisitar:
"...Quin sentit té la vida? (...) La gran revelació no s'havia produït mai. Potser no es produiria mai. Però es produïen petits miracles quotidians, il·luminacions, llums petits que s'encenien inesperadament en la fosca..."
Entre l’any 91 i el 92 un home va provocar el terror a Estocolm disparant amb un fusell làser contra onze persones de pell fosca i cabells negres. Gellert Tamas ha aconseguit explicar admirablement la història a partir de la seva investigació dels fets.
El resultat és un document imprescindible. La seva mirada analítica damunt el pertorbat i el retrat de les persones sobre les quals ha disparat és impressionant. Completen l’obra el punt de vista psiquiàtric i una crítica de la classe política, la tolerància policial vers l’extrema dreta i el paper dels medis.
